Estudià a l’Institut de Música de Cleveland, a la Universitat d’Indiana i, més tard, a París. És un dels autors nord-americans més interpretats i rebé encàrrecs de formacions com l’Orquestra Simfònica de Chicago, l’Orquestra de Cleveland o l’Orquestra Simfònica de Saint Louis. Fou professor, entre altres centres, de la Universitat d’Indiana, la Universitat de Melbourne i l’Institut de Música de Cleveland.
Les seves primeres composicions, de la dècada dels cinquanta, revelen la influència del neoclassicisme, el serialisme i també del jazz, però a partir dels seixanta començà a experimentar amb les possibilitats que oferien les combinacions tímbriques d’instruments tradicionals amb instruments electrònics. També ha assajat la combinació de diversos mitjans d’expressió. Aquest és el cas de peces com Fission (1968) o Souvenir (1970), on es troben la música amb la dansa i els efectes lumínics. El seu interès per la difusió de la música electrònica el convertiren en un pioner pel que fa a la inclusió d’aquesta música en els repertoris de concert. The seventh trumpet (1973), obra per a orquestra, és una de les composicions més apreciades del seu catàleg. Conreà la música coral, orquestral i de cambra. Entre les seves obres per a orquestra destaquen el Concert per a violí (1993) i Eversong (1994). Pel que fa al repertori de cambra, són notables les peces Remembrances (1996) i Sonata per a arpa (1997).