dòric

m
Música

Mode del sistema heptatònic que, en la seva representació en forma d’escala, presenta la següent successió de tons (T) i semitons (S): T-S-T-T-T-S-T.

És el primer dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, anomenat per aquesta raó protus ('primer'). També rep el nom de ’mode de re', perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions. Moltes de les composicions de l’època barroca que presenten armadures dòriques no són sinó peces en mode menor en les quals falta un bemoll (o sobra un diesi) a l’armadura, alteració que es va afegint oportunament en el text musical.

L’expressió sexta dòrica s’aplica al 6è grau elevat del mode menor especialment quan no es tracta com a 6è grau ascendent (el que s’eleva per evitar la 2a aug amb la sensible). El nom és degut al fet que aquesta 6a M és la distància entre el 1r i el 6è grau del mode dòric.