double

*

m

Música

En la música dels segles XVII i XVIII, especialment en la suite francesa, tipus de variació caracteritzada sovint per un ritme més o menys constant, fet de notes iguals el valor de les quals és dues o tres vegades més petit que el de les del tema que pren com a model.

D’aquesta manera, la densitat de notes de la variació resulta, molt aproximadament, el doble (d’aquí el nom) o el triple que la del tema. Curiosament, J.S. Bach, que inclou aquesta mena de variació en algunes de les seves suites (Partita núm. 1 per a violí sol, Suites angleses, núm. 1 i 6, etc.), no la utilitzà en absolut en les Suites franceses.