Llicenciat en dret, estudià composició amb F. Schreker (1912) i V.A.R. Novák (1919) i musicologia a la Sorbona i la Universitat de Viena, centre on es doctorà el 1925, i fou deixeble de N. Pirro i G. Adler. Director assistent de l’Òpera Estatal de Berlín (1926-27), més tard fou professor de musicologia a les universitats de Zagreb (1928-39) i Illinois (1955-63), i professor assistent a les de Pittsburgh (1964-65) i Califòrnia (1967). Fou membre corresponent de l’Acadèmia Iugoslava de les Ciències i tingué diversos càrrecs en la Societat Americana de Musicologia. Destacà per les seves recerques sobre les fonts de la música del Renaixement i el primer Barroc. Feu una important aportació amb l’edició de les obres de J. Ockeghem, com també amb l’edició i els articles sobre el Còdex de Faenza, la primera mostra coneguda de música instrumental francesa i italiana.