Estudià al Conservatori de Brussel·les amb L. Brassin (piano), F.J. Fétis, M. Kufferath (contrapunt) i F.A. Gevaert (composició). En acabar els seus estudis inicià una important carrera com a virtuós, que posteriorment abandonà per dedicar-se a la composició. El 1877 guanyà el Premi de Roma belga amb la seva cantata Klokke Roeland. Dedicà una gran part de la seva producció a la música religiosa: oratoris, misses, motets i dos cicles del tedèum. El 1881 fou nomenat director de l’Institut de Música Sacra de Malines i el 1890 publicà el tractat Le chant grégorien, théorie sommaire de son exécution. Compongué obres no religioses que mostren la influència de F. Mendelssohn i R. Schumann. El 1896 fou professor de contrapunt del Conservatori de Brussel·les i el 1909 n’esdevingué director en substitució de Gevaert.