El seu pare, originari de Vic, li ensenyà les primeres nocions de solfeig. Més tard ingressà al Conservatori de Música de Maria Cristina, a Madrid, on estudià piano amb P. Albéniz i M. Mendizábal. El 1856 marxà a París, i l’any següent a Brussel·les, i es formà sota el guiatge d’A.F. Marmontel i G. Dupont. A la capital belga estudià harmonia i composició amb F.J. Fétis, i guanyà el primer premi de piano del conservatori. Gaudí de gran anomenada com a solista, i tocà davant Napoleó III. En retornar a Espanya oferí concerts com a pianista solista a Barcelona, ciutat on inicià una breu girà que el menà a Madrid el 1862. El 1865 fou nomenat professor auxiliar del Conservatori de Madrid, i el 1873 ja n’era professor titular. Considerat un dels millors pianistes espanyols del seu temps, desenvolupà una destacada activitat pedagògica i, el 1878, publicà un Gran Método de Piano que tingué una bona acollida.