A més de música estudià química i geologia. Rebé lliçons de solfeig i piano de Vicenç Martí i estudià harmonia amb Ramon Vilanova. El 1840 estrenà al Teatre de la Santa Creu la seva primera opera buffa, titulada La vedovella, i marxà cap a Madrid per completar els seus estudis musicals. Allà compongué l’òpera La dama dell castello, ovvero I Fidanzati, un melodrama que s’estrenà a Barcelona el 1845 i que aconseguí un gran èxit de públic. A causa d’una sèrie de malentesos amb la crítica i els empresaris, abandonà durant un cert temps la composició i encaminà la seva activitat cap a la investigació química. Al cap d’uns quants anys tornà a la música i compongué, entre altres obres, l'Himne à la paix, alguna sarsuela i peces ballables. També fou actiu en el camp de la teoria de la música. Fundà la revista "El Mundo Musical" (1844) i traduí a l’espanyol diverses obres teòriques. Entre les traduccions més destacables hi ha la del Cours de composition musicale d’A. Reiha, publicada a Barcelona el 1845, la de la Physiologie du chant de Stéphane de la Madelaine i la de l'Encyclopédie musicale (París, 1836-38) d’Alexandre Choron i A. de La Fage, la primera part de la qual es publicà a Barcelona el 1847, i la segona, el 1876.