Després d’uns inicis amb el seu oncle, continuà els estudis a l’Escola d’Organistes de Praga, amb K.F. Pitsch i F. Blažek (1853-54). També estudià a l’Institut Maydl, on més tard fou professor. Reclamat pel Teatre Mariinskij com a organista i director suplent, el 1869 n’esdevingué director titular, càrrec que conservà fins el 1915. Dirigí moltes estrenes d’òperes noves, com ara les de N. Rimskij-Korsakov o el Boris Godunov de M. Musorgskij. Del 1869 al 1881 dirigí també els concerts de la Societat Imperial Russa. Compongué alguna òpera prou destacada, com ara Dubrovskij (1895) o Francesca da Rimini (1902). Si bé les seves peces mostren una tècnica orquestral sàvia i rica, no deixà de ser titllat de buit i repetitiu pel seu estil més aviat imitatiu. Escriví quatre simfonies i diverses suites i fantasies. De la música de cambra són notables els quartets i els dos trios amb piano (1876, 1897). Exercí també de crític musical. Com a director d’orquestra cal esmentar la seva impecable lectura de les obres, feta de rigor en l’execució i d’una atenció detallista en l’equilibri de la massa orquestral.