Fill d’Enric Granados i germà del nedador i jugador de waterpolo Enric Granados i Gal. Es formà a l’Acadèmia Granados, on fou deixeble del seu pare, d’A. Esquerra, R. Lamote de Grignon i Conrado del Campo. Professor de piano en aquest mateix centre, a la mort del pare en fou director. També exercí de director d’orquestra. Estrenà la seva primera obra orquestral, Ifigenia in Tauris, el 1916, durant un concert en homenatge al seu pare a Barcelona. De la seva producció sobresurten les obres per a escena, la primera de les quals fou Bufón y hostelero, estrenada a Barcelona el 1917. La següent, La princesita de los sueños locos, fou interpretada per primera vegada a València el 1918 i obtingué un èxit clamorós, que després es repetí a Madrid.
Compaginà la tasca compositiva amb la de director de l’acadèmia fins el 1919, any en què decidí traslladar-se a Madrid per dedicar-se exclusivament a la composició. Els anys següents escriví, entre altres obres escèniques, les sarsueles La ciudad eterna i El valle de Ansó i la farsa lírica Los fanfarrones, que tingueren una gran acollida. Morí poc temps després de finalitzar la sarsuela Don Nadie. Escriví també Cinc cançons (1912), d’Apel·les Mestres, i nombroses obres escèniques amb text castellà.