Es formà musicalment a Brussel·les, on guanyà diversos premis de composició i de piano del conservatori de la ciutat. Fou el mestre de capella del duc de Weimar des del 1858, any en què succeí a Franz Liszt en el càrrec. Compongué diverses òperes, com ara Le roi Edgard i Frauenlob ('Lloança de les dones'), i escriví també música incidental per a l’obra de teatre Nibelungen, inspirada en la Trilogia dels Nibelungs, del dramaturg Friedrich Hebbel, i per a Èdip rei, de Sòfocles. Aquestes obres, llevat de la música per a Faust, de J.W. Goethe, no obtingueren gaire ressò, malgrat les bones crítiques de F. Liszt. Excel·lí en la composició de lieder, alguns dels quals foren traduïts al francès o a l’anglès, com és el cas de Vöglein wohin so schnell ('Ocellets, on aneu tan rabents?').