Vida
Doctorat en dret, feu els primers estudis musicals de manera autodidàctica, tot i que rebé algunes orientacions i ensenyaments de F. Pedrell, i més tard completà la seva formació a l’estranger. Exercí d’advocat a partir del 1896, però el 1908 abandonà la seva professió i decidí dedicar-se plenament a la música. Treballà per al diari valencià "Las Provincias", sobretot com a crític musical teatral, artístic i literari, i col·laborà en revistes nacionals i estrangeres ("Ritmo", "Revista Musical Catalana", "La Guide Musical", etc.). Publicà nombrosos llibres, entre els quals El anillo del Nibelungo (1902), que aportà nous punts de vista de l’obra de R. Wagner, Historia de la música (1914-16) o Música popular española (1927). Feu també diverses traduccions al castellà, com ara d’algunes obres de Santiago Rusiñol. Així mateix, feu estudis sobre el folklore valencià i participà en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Dugué a terme una important tasca pedagògica com a professor i catedràtic d’estètica i història de la música al Conservatori de València i també com a conferenciant, tant al País Valencià i Catalunya com en altres països europeus. Ja el 1903 havia dirigit una formació orquestral -llavor de la futura Orquestra Valenciana de Cambra (1905)- en una sèrie de concerts al Cercle de Belles Arts de València i el 1906 dirigí l’orquestra del Teatre Principal de València. Fou membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. La música que escriví, influïda per l’impressionisme, representa una aportació important al nacionalisme musical, que es manifestà en obres com Valencianas (Cuadros levantinos), Acuarelas valencianas o Concierto para piano y orquesta de arco.
Obra
Música incidental
Terra d’horta (1907)
Orquestra
Valencianas (Cuadros levantinos) (1909); Acuarelas valencianas, c. (1910); Antiguos abanicos, orq. (1911-12); Rapsodia de Pascua, pno., orq. (1922); Leyenda del castillo moro, vn., pno. (1922); Tres impresiones, c. (1933); Concierto hispánico, pno., orq. (1941); Concierto para piano y orquesta de arco (1943); Dos improvisata, c. (1949); Imágenes de antaño, c. (1952); Fantasía de Almácera, cl., c. (1962); Dos melodías breves, c. (1964); Divertimento, orq.; Poema humorístico, orq.; Sinfonía hispánica, orq.
Veu i orquestra
Llegenda, cor, org., orq. (1909); Cantar de la guerra, v. fem., v. infantils, orq. (1938-40); Himno de Epifanía, v. solistes S., T., cor, orq.; La danza, S., orq.; Ofrenda, cor a l’uníson, arpa, orq.
Veu i piano
Canciones españolas (1933); Canciones de juventud (1963); Tres cantigas de Alfonso el Sabio
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Díaz Gómez, Rafael; Galbis López, Vicente; López-Chávarri i Marco, Eduard: Eduardo López-Chávarri Marco, correspondencia, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València 1996
- Marcello, Benedetto; López-Chávarri i Marco, Eduard: El teatre a la moda, Revista Musical Catalana, Barcelona 1923
- Palau i Boix, Manuel; López-Chávarri i Marco, Eduard: La obra del músico valenciano Juan Bautista Comes. Discurso de ingreso en el Centro de Cultura Valenciana y discurso de contestación por... Eduardo L.Chavarri, Tall. Tip. de Gil Mateos, Madrid 1944