Es formà al Conservatori Superior de Música de València, on obtingué diversos guardons. Catedràtic de diferents disciplines en aquest centre, ha publicat també alguns llibres de caràcter pedagògic. Inicià la seva carrera compositiva amb Siciliana (1961). En el seu catàleg, format per obres simfòniques, per a big band, banda, cor, orgue i piano, sobresurten les Variacions calidoscòpiques (1973) i Estructures isorítmiques (1987). El llenguatge de Montesinos és una fusió molt personal de procediments i tècniques compositius sorgits durant el segle XX, entre els quals sobresurten l’atonalisme i el serialisme.