Hereu dels ensenyaments de l’organista Pasqual Pérez, unes fonts el situen el 1839 com a organista a la parròquia de Sant Tomàs, i des del 1846, també com a organista, a Sant Bartomeu. És autor d’obres líriques, entre les quals cal esmentar les sarsueles A que sale con ello! (1842) i Barba Azul (1855), i d’una òpera, Werther, de la qual no se sap si s’arribà a estrenar. Publicà una col·lecció titulada Cantos populares valencianos, que el feu mereixedor d’un guardó a l’Exposició Universal de Viena del 1873. Compongué també música religiosa, com ara una Salve dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats.