A dinou anys ingressà al Conservatori Nacional de Santiago per estudiar violí amb W. Fischer, viola amb L. Mutscher, harmonia i composició amb P.H. Allende i música de cambra i conjunt vocal amb A. Carvajal. Fou professor de viola i amb aquest instrument actuà en diverses orquestres del país. Com a compositor destaca la seva Suite para violín y viola, (1946) i Concertante para violas y orquesta (1948). Com a intèrpret de viola formà part del grup Tonus, especialitzat en el repertori xilè i internacional contemporani, i fou segona viola en l’Orquestra Filharmònica de Santiago de Xile. Apartat el 1973 per la dictadura de la direcció de l'Asociación Nacional de Compositores de Chile a causa del seu alineament amb l'esquerra (el 1968 havia estrenat Responso para el guerrillero muerto, un homenatge al Che Guevara), el 1977 abandonà el país i s’instal·là a Panamà i fou primera viola en l’Orquestra Simfònica Nacional. El 1990 es traslladà a Toronto, on impartí classes particulars de viola i de composició.