Descendent d’una família de músics i actors, estudià a Alemanya amb F. Ries. El 1834 estrenà l’òpera Nourjahad, que assolí bastant d’èxit. En un moment en què dominava l’ideologisme nacionalista, l’obra significà el despertar d’Anglaterra a les òperes romàntiques. Malgrat la diferència d’estil amb els models italians o francesos, tenia certa consistència dramàtica. Les obres que compongué després, però, no passaren del patró de la ballad opera anglesa, breus cançons i fragments melòdics inserits entre els diàlegs de l’obra dramàtica, més propers al singspiel. Els anys següents foren difícils per a Loder, que hagué de compondre obres de consum de petit format per a diferents revistes i editorials. Fou contractat com a director del teatre reial de Manchester el 1851 i H. Berlioz estrenà la seva cantata The Island of Calypso, fets que donaren a la seva carrera una certa embranzida. En aquest període escriví Raymond and Agnes (1855), la seva millor composició operística, que, però, costà d’estrenar. Les seves òperes foren caricaturitzades per A. Sullivan, i juntament amb les balades i cançons han restat gairebé oblidades. Tot i així, és un dels compositors més destacats del Romanticisme anglès.