Estudià amb Vilém Kurz a Lwów i amb Ferruccio Busoni, Arnold Schönberg i Engelbert Humperdinck a Berlín. Fou professor de piano a Lwów i Cracòvia i el 1936 es traslladà als Estats Units, on exercí la docència al Conservatori de Filadèlfia (1948-63) i a la Juilliard School de Nova York (1952-64). Així mateix, oferí cursos i classes magistrals arreu del món. El 1912 prengué part en l’estrena de Pierrot Lunaire, d’A. Schönberg, i també estrenà totes les obres de piano d’aquest compositor, excepte les Cançons, opus 48. A més, presentà la Sonata i el Concert de cambra, d’A. Berg. Fou l’introductor a Viena de l’obra d’A. Skr’abin i de compositors contemporanis francesos. El 1952, la Societat Internacional per a la Música Contemporània el distingí amb el màxim guardó, la Medalla Schönberg. Entre els seus deixebles hi hagué Theodor W. Adorno, Alfred Brendel, Lili Kraus, J. Kalichstein i Moura Lympany. Compongué música coral, per a piano sol, peces de cambra i diverses obres per a gran orquestra.