Estudià a la Universitat de Birmingham i posteriorment amplià la seva formació musical al Royal College of Music de Londres. Gràcies a l’obtenció de la beca Carnegie, estudià durant dos anys amb Hermann Scherchen, després dels quals enfocà la seva carrera professional cap a la direcció d’òperes. De nou a Londres, del 1950 al 1951 fou director assistent a la Carl Rosa Opera Company, i posteriorment, entre el 1952 i el 1969, passà al Covent Garden, com a assistent de György Solti. El 1972 es traslladà a Austràlia, on exercí de director musical a l’Òpera de Sydney fins el 1976. El 1973 hi dirigí Guerra i pau, de Prokof’ev, en la inauguració del nou teatre. Promogué els compositors britànics: entre d’altres, dirigí les estrenes de Victory (1970), de Richard R. Bennett, Taverner, de Maxwell Davies i Therèse, de John Tavener. De tornada a Europa, prosseguí la seva carrera com a director d’òpera a la Gran Bretanya: director principal del 1980 al 1992 de la Northern Symphony Orchestra de Manchester (des del 1983 BBC Philharmonic). Continuà també dirigint al Covent Garden fins el 2005, on tingué una participació central en el programa dedicat al centenari de Verdi (2001). El 1991 rebé el títol de sir. Greument incapacitat els darrers anys de la seva vida, el seu suïcidi assistit, juntament amb el de la seva dona, fou motiu de debat.