Inicià la seva trajectòria com a pianista tardanament, després d’haver estudiat trompa i orgue i d’haver emprès la carrera professional com a violinista. El contacte amb Ferruccio Busoni, amic de la família, li suposà un canvi radical d’orientació musical i s’inclinà cap al piano. El 1921 tocà a duo amb Busoni, que el feu alumne seu i el tingué com a ajudant en l’edició de les obres de J.S. Bach, de qui Busoni era un gran estudiós i admirador. Assolí un gran èxit en una gira que dugué a terme per Europa el 1923, i debutà als Estats Units el 1932, país on s’establí definitivament el 1938. Com el seu mestre, fou un gran devot de la música de J. Brahms i de J.S. Bach. També realitzà una importantíssima tasca docent en diferents ciutats europees abans de traslladar-se als Estats Units, on entre el 1940 i el 1946 fou professor de la Universitat de Cornell, i des del 1947, del Mills College.