Estudià cant a Nova York i debutà el 1940 en un concert a Ràdio Columbia. Durant la dècada dels anys quaranta treballà en el programa radiofònic "Eileen Farrell presents", abans de debutar el 1947 a l’escenari del Town Hall de Nova York. Tres anys més tard interpretà una reeixida versió de concert de Wozzeck, d’A. Berg, al Carnegie Hall i finalment debutà al Metropolitan el 1960, any en què entrà al cos estable de la companyia del teatre després d’haver-se presentat amb èxit a San Francisco com la Leonora d'Il Trovatore. Ocasionalment també actuà a Europa, especialment a l’Òpera de Roma, on fou contractada en successives temporades durant els anys seixanta. Fou una de les primeres cantants d'òpera i lied en fer incursions amb èxit en la música popular, especialment a partir dels discs I Gotta Right to Sing the Blues (1960) i Songs (1962), amb el qual guanyà un premi Grammy. Publicà l’autobiografia Can’t Help Singing (1999).