Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica (guerrera, amorosa o fúnebre) i característiques diverses. En els poetes romans prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic. En època medieval les varietats temàtiques es mantingueren, però es prescindí de la uniformitat mètrica, que fou recuperada, tanmateix, durant el Renaixement. Als segles XVI i XVII el metre es diversificà novament, i durant el XVIII la mètrica clàssica s’adaptà a les diverses llengües modernes en què fou conreat el gènere. Al segle XX s’ha conreat l’elegia amorosa i la fúnebre.
f
Música