Passà la seva infantesa a Sevilla, i a onze anys es traslladà a Madrid amb la seva família. Ingressà a la famosa escola coneguda com Las Niñas de Leganés, sota el patronatge del marquès de Leganés. Estudià amb Aspa, i tot seguit fou alumna de B. Saldoni. El tenor E. Tamberlick quedà sorprès per l’encant de la seva veu, però també per la seva bellesa personal. El 1868 debutà al Teatre de Chambery a París. Aviat guanyà anomenada, cantà a Itàlia i, segons algunes fonts, a l’Amèrica del Sud, i debutà a la Scala amb La favorita, al costat de J. Gayarre. B. Pérez Galdós diu que era "elegantísima, guapetona, de grandes ojos negros fulgurantes y esplendorosa de formas ". El 1877 cantà al Teatro Real juntament amb Gayarre. Aquell mateix any fou presentada al rei Alfons XII, amb qui mantingué una relació de la qual nasqueren dos fills. L’afer es feu públic, fins al límit de córrer la veu que Isabel II, resident a París, preferia els amors de la solista a la reina Maria Cristina. Amb tot, la pressió del govern l’obligà a marxar a París. Segons les crítiques musicals de l’època, no era gaire pulcra en vocalitzar; entre els papers que interpretà millor figuren els d’Amneris, Azucena i Leonor.