Amant de la música i les arts, la documentació que es conserva sobre la seva joventut emfasitza el seu gust pel cant i la dansa. Sembla que també tocava algun instrument musical, com ara el virginal i el polifant, i en alguns retrats apareix tocant el llaüt. Era una fervent amant de la música religiosa, per la qual cosa el 1539 dictà una proclama en la qual es marcaven les normes que havien de seguir les composicions destinades a la litúrgia de la cismàtica Església d’Anglaterra. La música fou present als esdeveniments més importants de la seva cort, i es diu que Elisabet nasqué sentint un tedèum i fins i tot que, en sentir-se morir, demanà als seus músics que toquessin fins que deixés de respirar. Algunes de les peces que s’interpretaren a la seva cort foren His golden locks, de J. Dowland, Spem in alium, de T. Tallis, i col·leccions de madrigals de diversos autors.