Filla d’un fabricant d’orgues, aviat destacà pel seu talent musical. Gaudí de la protecció del rei Lluís XIV, que l’encoratjà sempre en la seva carrera i li permeté que li dediqués algunes obres. Feu nombrosos concerts de clavicèmbal per tot París. Compongué peces per a aquest instrument, trios, sonates i un ballet, entre altres obres. La seva òpera Céphale et Procris, tragèdia en cinc actes, s’estrenà el 1694 a la capital francesa. Se’n conserven, a més, dos llibres amb cantates basades en l’Antic Testament. Amb tot, la seva aportació més important és el Premier livre de pièces de clavecin (1687), que barreja els estils francès i italià, un dels pocs reculls de clavicèmbal publicats, a França, al segle XVII. Contribuí a fer de l’escola francesa de clavicèmbal una de les més prestigioses d’Europa. També adoptà la forma italiana de la sonata en trio, com F. Couperin, en la qual mostrà una gran imaginació quant a la forma del temes, gran expressivitat, cerca harmònica i domini de l’art de la modulació, així com una gran riquesa rítmica.