Elisabeth Maconchy

(Broxbourne, Hertfordshire, 1907 — ?, 1994)

Compositora anglesa d’ascendència irlandesa.

Començà a compondre quan tenia sis anys. Estudià composició al Royal College of Music de Londres (1923-29) amb Charles Wood i R. Vaughan Williams. El 1929 guanyà una beca Octavia que li permeté viatjar a Praga, on fou deixebla de K.B. Jirák i on obtingué el seu primer èxit amb l’estrena del Concertino per a piano, el 1930. De nou a Londres, es casà amb William LeFanu i, una setmana més tard, estrenà la suiteThe Land als Promenade Concerts, que tingué una gran acollida. El 1932 emmalaltí de tuberculosi, malaltia que la forçà a deixar Londres. Al llarg del 1936 les seves cançons i la seva música de cambra s’interpretaren a l’Europa de l’Est, París, Alemanya, els EUA i Austràlia, com també a la Gran Bretanya. Són destacables els seus tretze quartets de corda, les obres de cambra Ariadne (1970-71) i Epyllion (1974-75) i la cantata Heloise and Abelard (1976-78). També escriví òperes, ballets i música vocal i instrumental.