Estudià a la Universitat de Viena i el 1922 començà a ensenyar filosofia del dret a Hamburg. S’establí als Estats Units el 1938 i ingressà al Museu Fogg de la Universitat de Harvard, on romangué fins el 1941. Conservador de la col·lecció d’instruments al Museu Metropolitan de Nova York del 1941 al 1949, aquest any fou nomenat director de la col·lecció, càrrec que exercí fins el 1973. Com a musicòleg, s’interessà per diverses branques d’aquesta disciplina: des de la història i l’estètica dels instruments fins a la iconografia i l’arqueologia musical del Renaixement. El seu llibre Musical Instruments of the Western World (1966) situà els instruments en el seu context social i artístic, i en el treball Gaudenzio Ferrari, his School and the Early History of the Violin (1967) posà en relleu la importància de la iconografia per a la musicologia històrica.