embocadura

f
Música

Embocadura de la trompeta

© Fototeca.cat/ Idear

Part superior d’alguns instruments aeròfons a la qual s’apliquen els llavis de l’intèrpret per a produir el so.

Hi ha diferents tipus d’embocadura, que es corresponen amb els diferents mecanismes i recursos de producció del so de cada instrument. En els instruments de bisell, l’embocadura sol ser l’entrada del canal en el qual s’introdueix el vent per a dirigir-lo contra el bisell (flabiol). En els casos en què l’embocadura adopta una forma més anatòmica -més estreta arran dels llavis-, s’anomena bec (flautes de bec). En els instruments de llengüeta senzilla (clarinet, saxòfon), el bec està parcialment tapat per la llengüeta, la qual es posa en vibració en forçar el pas de l’aire per a introduir-lo dins del tub. En els instruments de vent-metall que en tenen, el broquet (peça en què recolzen els llavis per a produir la vibració) també s’anomena de forma genèrica embocadura.