Membre d’una nissaga de músics, el seu pare l’inicià en els estudis musicals, que posteriorment continuà amb A. Rée i, ja de gran, a Leipzig. El nom que el seu pare havia aconseguit arran de les col·laboracions amb N. Gade dificultà que Emil obtingués el reconeixement al seu país. Aquest fet es nota en la seva producció, deutora d’una estètica que prenia com a model la tendència més conservadora del Romanticisme, sense interessar-se pel conreu d’obres més properes al nacionalisme danès. Durant quasi tota la vida fou un músic al servei de l’Església, organista a Copenhaguen i al palau de Christiansborg. Compongué nombroses obres líriques, que no obtingueren gaire èxit. En canvi, els arranjaments de peces populars i algunes obertures simfòniques basades en temes populars, obres que escriví sense gaires pretensions, reberen una acollida molt favorable al seu país. De la seva producció cal destacar l’obertura Haermaendene paa Helgeland ('L’expedició militar de Helgeland'), basada en una obra d’H.J. Ibsen.