Estudià a Budapest amb S. Viski, R. Sugár i F. Farkas. Fou director del Teatre Petöfi del 1960 al 1964. Aquest darrer any entrà com a professor a l’Escola d’Art Dramàtic, i des del 1968 s’encarregà de les classes de composició al Conservatori de Budapest.
Deutor d’un cert romanticisme al principi i, després, de l’impressionisme més radiant, la seva versatilitat i obertura a les tendències modernes acabaren donant a la seva obra una dimensió personal de caràcter innovador. Mostrà un interès especial pel tractament vocal i les possibilitats instrumentals, com es palesa en l’òpera Bun es bunhodes ('Crim i càstig', a partir de F. Dostojevskij, 1969) o en Lysistraté (1962), i també de forma especial en les cinc Cantates (1956, 1972-73, 1978, 1980, 1981), de factura força diversa, però amb una concepció molt expressiva i moderna del material vocal.