Realitzà estudis de cant i violí a París. Posteriorment estudià física a la Sorbona, on es doctorà el 1960 amb una dissertació sobre la física en els instruments de corda. Fins el 1956 es dedicà a l’ensenyament, i després fou conseller científic per a nombrosos fabricants d’instruments de corda. Ell mateix fabricà violins, violes i violoncels fins el 1962. La seva recerca abraçà diferents àmbits de l’acústica, però destacà sobretot en l’estudi dels cordòfons. El 1961 fundà i dirigí el laboratori acústic de la Universitat de París i l’any següent creà el Grup d’Acústica Musical. Aquest grup estudiava diversos aspectes de la musicologia des del punt de vista de l’acústica, i fou en el marc d’aquesta institució on publicà la major part de la seva prolífica obra.