Estudià dret i lletres a la Universitat de París i música amb G. Fauré al conservatori d’aquesta ciutat. Abans de dedicar-se exclusivament a la crítica, compongué diverses operetes i algunes cançons. Molt present en la crítica francesa de la primera meitat del segle XX, publicà en diferents revistes i diaris, com "L’Illustration", "L’Éclair", "Excelsior", "Le Temps" i també la "Revue Musicale", de la qual fou, a més, redactor en cap. Publicà, així mateix, una sèrie de llibres sobre els músics francesos més rellevants de la seva època, com G. Fauré, C. Debussy i M. Ravel, i també estudis sobre F. Chopin i F. Mendelssohn, a més de l'Histoire de la Musique (París 1949), la seva obra més destacada.