Enrico Mainardi

(Milà, Llombardia, 19 de maig de 1897 — Munic, Baviera, 10 d’abril de 1976)

Violoncel·lista italià.

Es matriculà al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, on es diplomà el 1910. Es perfeccionà a la Hochschule de Berlín amb Hugo Becker i, novament a Milà, fou deixeble de composició de Giacomo Orefice. A partir del 1910 inicià la carrera de solista, i sovint fou també intèrpret de música de cambra al costat d’Ildebrando Pizzetti i Arrigo Serato, a Itàlia, i d’Edwin Fischer i Georg Kulenkampff, a Alemanya i Àustria. Del 1933 al 1968 fou professor de violoncel a l’Acadèmia de Santa Cecília. Impartí classes magistrals a Berlín, a Salzburg i a Estocolm, al Festival d’Edimburg i a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki. Estrenà concerts de Pizzetti i Malipiero, i aparegué sovint com a director d’orquestra. Enregistrà Don Quixote, de Richard Strauss, sota la direcció del mateix compositor. És autor de quatre concerts per a violoncel i algunes obres de música de cambra.