Nét de R. Chapí, es formà al Conservatori de Madrid entre els anys 1928 i 1936 i estudià piano amb Emilio Quintero i harmonia i composició amb Conrado del Campo. El 1936 guanyà el primer premi de composició del Conservatori de Madrid. Des de ben aviat sentí un gran interès pel folklore musical castellà i el 1936 fundà el quartet de veus masculines Castilla, amb el qual es dedicà a la interpretació i divulgació de la música popular castellana. Després de la Guerra Civil anà a França i més tard s’establí a la República Dominicana, on dirigí algunes formacions orquestrals, com ara l’Orquesta Sinfónica Nacional de Ciudad Trujillo. Posteriorment anà a l’Uruguai, on fou professor del Conservatorio Musical de Montevideo, càrrec que exercí entre el 1947 i el 1954. Creador d’una música clarament inspirada en la tradició musical nacionalista, el seu catàleg d’obres inclou bandes sonores, música orquestral, vocal i diferents peces per a piano, a més de música per a algunes obres de Lope de Vega, entre elles La dama boba o El villano en su rincón.