És una institució bàsica en el món de la creació musical contemporània europea, sempre oberta a noves formes de manifestació musical, a la formació de joves instrumentistes, al treball orquestral específic del repertori contemporani i a la contínua exploració de noves tècniques d’execució instrumental, en estreta relació amb l’Institut de Recherche et de Coordination Acoustique-Musique (IRCAM). Des de la seva fundació, l’Ensemble InterContemporain de París ha estrenat més de 200 obres de compositors com Pierre Boulez, György Ligeti, Karlheinz Stockhausen, Franco Donatoni, Cristóbal Halffter, Heinz Holliger o Wolfgang Rihm. Ha tingut com a directors musicals Michel Tabachnik (1976-77), Peter Eötvös (1979-92) i David Robertson (des del 1992). Entre els enregistraments més importants, destaquen Le marteau sans maître i Répons, de Boulez, el Concerto, opus 24, d’Anton Webern, The Perfect Stranger, de Frank Zappa, i els concerts per a piano, per a violoncel i per a violí de G. Ligeti. De la seva plantilla instrumental han sorgit formacions de cambra com el Quatuor InterContemporain, fundat el 1979, el Trio InterContemporain, del 1980, i el Sextet Schönberg, creat el 1981.