En un rondó, l’episodi, també anomenat estrofa, pot presentar un material temàtic nou i que contrasti amb la tornada, aprofitar elements temàtics de la tornada i expandir-los, o bé donar peu a una variant de la tornada. Al final de l’episodi acostuma a haver-hi una retransició cap a la tornada, atès que aquest se situa en tonalitats veïnes tals com la del relatiu, la subdominant o la dominant, en contrast amb la tornada, que sempre apareix en la tonalitat principal.
En una fuga, l’episodi és la part moduladora que condueix a la següent tonalitat en què s’exposarà el subjecte, la resposta, o tots dos. Acostuma a presentar una organització seqüencial i a utilitzar fragments temàtics del subjecte, del contrasubjecte o de la codetta. Eventualment pot presentar material nou.
En un concert, l’episodi és la part a càrrec del solista que, si bé pot reutilitzar material del ritornello, acostuma a presentar material convencional (arpegis, escales) que posi en relleu les possibilitats instrumentals del solista. En el decurs de l’episodi té lloc la modulació al to en què es repetirà el següent ritornello.