Fou nen cantor a la cort de Gottorp, residència dels ducs de Slesvig-Holstein-Gottorp. Nomenat kantor a Hamburg el 1605, hi dugué a terme una destacada tasca pedagògica i de difusió de música polifònica com a responsable de la interpretació musical a les esglésies més importants de la ciutat. La seva escassa producció musical es redueix a algunes fugues i motets. En la seva obra teòrica més important -Institutionum musicarum tractatio nova et brevis (1635)- fa referència a les reformes introduïdes per Sethus Calvisius, G. Hitzler i E. Puteanus en el sistema de la solmització. Seguint el seu col·lega J. Burmeister, exposà les diferents característiques dels modes segons la posició dels semitons a l’escala, tot citant les obres de compositors com R. de Lassus, H. Praetorius i J. Clemens non Papa.