Estudià història de la música a Viena amb G. Adler i es doctorà el 1908. El 1912 completà els seus estudis a la Universitat de Berna, on posteriorment fou professor i catedràtic de musicologia (1927-46). És autor d’una sèrie de publicacions molt importants en la història de la musicologia, entre les quals destaca Grundlagen des linearen kontrapunkts ('Bases dels contrapunts linears', 1917), obra en què examina la linealitat i els aspectes motors de la melodia i amb la qual obtingué reputació internacional. Destaca també el seu estudi sobre Bruckner (1925), on, a més d’oferir una acurada biografia dcompositor, desenvolupa la seva teoria de la forma musical, que veu no com un patró estàtic sinó com un procés creatiu. Les bases filosòfiques del seu pensament segueixen la línia d’A. Schopenhauer i la teoria del subconscient de S. Freud.