Estudià a Eisenach i a la universitat de Jena, fins que el 1758 es traslladà a Leipzig. Després d’un breu sojorn italià, el 1761 s’instal·là a Weimar, on pogué entrar en contacte amb el cercle de destacades personalitats literàries i artístiques que s’havia format entorn de la duquessa Anna Amàlia. En aquesta ciutat serví en qualitat d’organista i konzertmeister de l’orquestra de la cort. El 1772 rebé el nomenament de mestre de capella, càrrec que ocupà durant la resta de la seva vida. Compongué més de seixanta sonates per a teclat, sota la influència de C.P.E. Bach, per bé que intentà distanciar-se’n estilísticament evitant els discursos asimètrics del seu model en benefici d’una major immediatesa i claredat. Per a aquest instrument també llegà un corpus d’almenys vint-i-cinc concerts, tot i que no n’han sobreviscut sinó una desena d’exemples. Del seu catàleg de música religiosa cal destacar nou cantates, passions, oratoris i un gran nombre de motets. La seva obra per a l’escena, centrada en el gènere del singspiel, comptà amb llibretistes de la qualitat literària de J.W. von Goethe i C.M. von Wieland. Són dignes d’esment Die Dorfdeputieren ('El diputat del poble', 1772), Das Grosse Loos ('El gran Loos', 1776) i Alceste (1786).