Estudià economia a Munic i Berlín, i es diplomà el 1933. Del 1934 al 1952 visqué a Israel, on treballà durant un temps com a economista industrial i agrícola, i estudià clavicèmbal i teoria de la música (1951-52). Posteriorment completà els seus estudis a la Universitat de Zuric, on es doctorà el 1957. Quatre anys més tard fou nomenat professor al departament de musicologia. La seva recerca se centrà en la teoria i la pràctica de la música als segles XVII i XVIII. Destacà per l’estudi de l’obra teòrica de J.Ph. Rameau, de la qual feu una edició completa, i li dedicà nombrosos escrits. S’interessà també per la interpretació del clavicèmbal i el baix continu en l’època barroca, i amb els anys s’anà construint una important biblioteca de música.