escala de tons

f

Música

Escala hexàtona en què l’interval entre les notes adjacents és sempre d’un to sencer.

Per tal que la setena nota es trobi a una 8a J de la primera (i no a una 7a aug) cal introduir un canvi enharmònic de manera que apareixen cinc 2es M i una 3a dis (diferència purament notacional que no té cap reflex musical). Aquesta escala, que pren notes alternes de la sèrie de quintes, només permet una sola transposició, la qual empra les quintes alternes que no utilitzava l’altra escala (ex. 1).

Exemple 1

© Fototeca.cat/ Jesús Alises

En tractar-se d’un sistema totalment simètric, en què els intervals entre notes són sempre els mateixos, la idea de mode no existeix, i només una emfasització d’alguna de les notes pot crear una certa sensació de centre tonal. Si bé fou emprada per primer cop per compositors russos del Romanticisme (M. Glinka i A. Dargomižskij), no fou fins a C. Debussy que es feu servir, melòdicament i harmònicament, com un recurs de suspensió de la tonalitat (ex. 2).

Exemple 2 - C. Debussy: Pelléas et Mélisande, acte I, compassos 5 i 6

© Fototeca.cat/ Jesús Alises