escapada

f

Música

Ornament consistent en la introducció d’una nota estranya, en situació mètrica dèbil, que ve d’una nota real per moviment conjunt i que es resol per salt, normalment de 3a i en la direcció contrària al moviment anterior (ex.1).

També és conegut per la forma francesa échappée. Aquesta nota estranya, que es pot considerar com una brodadura incompleta (ex. 2), és molt menys freqüent que la nota de pas, la brodadura o el retard. Tanmateix, l’escapada superior és característica de les cadències i acostuma a estar situada en el soprano (ex. 3) tot i que també es pot produir en dues veus (ex. 4). En el Classicisme era freqüent l’escapada a distància de 2a de la 5a de la dominant (ex. 5), que ja en el Romanticisme s’atacà sense preparació (ex. 6).

Exemples 1 i 2

© Fototeca.cat/ Jesús Alises

Exemples 3 i 4

© Fototeca.cat/ Jesús Alises

Exemples 5 i 6

© Fototeca.cat/ Jesús Alises