escapament

m
Música

Part de la mecànica del piano que permet al martell desenganxar-se del mecanisme que l’impulsa contra la corda abans que es produeixi l’impacte.

En quedar lliure el martell, aquest fa l’última part del seu recorregut per la pròpia inèrcia, fins a percudir la corda, i no troba cap resistència per a retrocedir fins a la posició inicial. Així s’evita que el martell es mantingui en contacte amb la corda (o massa a prop) mentre la tecla estigui abaixada, impedint la seva lliure vibració. Tot i que alguns sistemes molt simplificats han prescindit pràcticament d’aquest mecanisme, ja des dels primers models de B. Cristofori s’aplicaren al piano diversos sistemes d’escapament que culminaren en els perfeccionaments introduïts per S. Érard amb el nom de doble escapament.