La primera referència coneguda data del 1360 quan Jean Perrot construí un escaquer per encàrrec d’Enric III, rei d’Anglaterra. Aquest fet, juntament amb el poema La Prise d’Alexandrie (~1369), que parla d’un eschaqueil d’Anglaterre, convencé Guillaume de Machaut de l’origen anglès de l’instrument. El 1379, Joan I, infant de la cort catalanoaragonesa, mencionà l’instrument en una carta dirigida a fra Pedro Fernández: "...vos rogamos que nos fagades ayna acabar los organos e que nos embiedes el frayret xico con los ditos organos e con exiquier...". També es té notícia de l’escaquer de les corts castellanes dels reis Enric III i Joan II. En diverses fonts literàries es comenta la similitud de l’escaquer amb un orgue portatiu i en algunes llistes d’instruments és esmentat conjuntament amb el clavicordi, el virginal i el clavicèmbal. Alguns investigadors moderns com F.W. Galpin o A. Baines l’associen amb un instrument anàleg al dulcemelos descrit (~1440) per Arnaut de Zwolle al manuscrit 7295 de la Biblioteca Nacional de París.
m
Música