Els seus joves integrants -Henri Cliquet-Pleyel (1894-1963), Roger Desormière, Maxime Jacob i Henri Sauguet- batejaren el grup amb el nom que feia referència al barri d’Arcueil-Cachan (París) on vivia Satie, no sense un punt d’ironia per la modèstia de la zona en comparació amb la gran capital. El 14 de juny d’aquell any Satie presentà un concert del grup, que assolí un notable èxit. Llevat d’una aspiració a la simplicitat semblant a la del seu mestre i d’un antiromanticisme proper al del Grup dels Sis, els membres de l’Escola no tenien gairebé res en comú; així doncs, arran de la mort de Satie, el 1925, aviat la dissolgueren.