Escola de Mannheim

Grup de compositors vinculats a la cort de Mannheim entre els anys 1720 i 1778.

Tot i la mitificació realitzada des de la musicologia germànica, ningú no dubta a considerar la música de la cort de Mannheim com una de les produccions més destacades del segle XVIII. El 1720 l’elector Carles Felip es traslladà a Mannheim en abandonar la ciutat de Heidelberg, però fou durant el regnat de Carles Teodor del Palatinat (1742-78) que es reuniren a la cort alguns dels més importants intèrprets i compositors europeus. La seva orquestra fou admirada fins al punt de ser considerada la millor formació orquestral de l’època. L’ús d’un tractament melòdic basat en temes arpegiats, el virtuosisme del llenguatge orquestral i, sobretot, un desplegament major en les dinàmiques orquestrals i l’afegitó de nous instruments a l’orquestra (per exemple, els clarinets) són algunes de les característiques considerades com a idiosincràtiques de l’Escola de Mannheim.

Malgrat que, els darrers anys, la musicologia italiana ha reivindicat la influència que exerciren figures com Niccolò Jommelli i Baldassare Galuppi sobre els compositors de Mannheim, es continua considerant aquesta escola com un dels fenòmens més importants de la música germànica, fenomen que al seu torn tingué una important incidència en la resta de produccions, compositors i estils musicals europeus. El musicòleg Hugo Riemann, a propòsit de les investigacions de F. Walter, parlà al principi del segle XX d’una escola de simfonistes vinculats a la ciutat alemanya. Per a Riemann, aquests simfonistes constituïren les bases per al desenvolupament de l’estil simfònic clàssic. La resposta musicològica actual apuntada des d’Àustria, Itàlia i França considera Mannheim i la seva escola com un grup de compositors interessats bàsicament en els gèneres simfònic i concertant, especialment en el concert per a instrument solista, entre els quals cal destacar J. Stamitz, F.X. Richter, I. Holzbauer, A. Filtz, Ch. Cannabich i A. Toeschi. El trasllat de la cort de Mannheim a Munic el 1778 posà fi a l’època més esplendorosa de l’activitat musical d’aquesta cort del sud d’Alemanya.