Ja en temps de l’abat Oliba (1008-1046), la música ocupava un lloc preferent al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll (fundat cap a l’any 879), que posseïa un nombre significatiu de còdexs musicals sortits del seu escriptori. Entre els que s’han conservat, n’hi ha que utilitzen un tipus particular de notació neumàtica, que Dom Maur Sabayrolles batejà amb el nom de notació catalana. El fragment més antic dels que es poden datar escrit en notació musical catalana és l’antífona Surgite, sancti Dei (Biblioteca de Catalunya, perg. 9135), de l’any 889. Si bé no hi ha un vincle clar entre la notació catalana i el monestir de Ripoll, sí que és evident que aquest desenvolupà una important activitat en el camp de la teoria musical, única en el context català del principi de la Baixa Edat Mitjana. Aquest fet queda reflectit en el Còdex 42 de l’antiga biblioteca del monestir, avui a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), la peça més important del que s’ha anomenat Escola musical de Ripoll, a imatge de la seva florent escola poètica. El còdex està dividit en dues seccions (fols. 1-5 i 6-113), totes dues escrites a la primera meitat del segle XI. Del contingut de la primera secció destaquen dues obretes del monjo Oliba de Ripoll: un Breviarium de musica, en el qual es tracta de la formació dels tetracords en els gèneres cromàtic i enharmònic, i dels tons eclesiàstics. Encapçalant la segona secció apareix un diagrama amb la triple classificació de la música segons Boeci, seguida d’una al·lusió a una determinada obra promoguda per l’abat Oliba i realitzada pels monjos Oliba, Arnal i Gualter, que no és altra que el corpus principal del còdex. Aquest inclou diversos tractats sobre polifonia, el De institutione musica de Boeci, una còpia del Musica enchiriadis i els Scolica enchiriadis, primers tractats sobre polifonia, el De harmonica institutione del monjo Hucbald de Saint Amand i la Rethorica de Ciceró. Cap de les dues seccions del Còdex 42 de Ripoll no s’explicaria bé sense l’interès del monestir per l’estudi i el conreu de la música, una de les set arts liberals que integraven el trivi i el quadrivi. El més destacable del repertori musical del monestir que s’ha conservat són els himnes Tempora fulgida i Splendida nempe, escrits en notació catalana i l’única font dels quals és el manuscrit Ripoll 40 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que data del segle XI. Diversos especialistes s’inclinen a pensar que es tracta de dues peces del repertori hispànic escrites per un mateix autor. Cal destacar també el conductus-virelaiCedit frigus hiemale (París, Bibl. Nationale, lat. 5132), una de les poques mostres de polifonia autòctona catalana de l’Edat Mitjana.
Bibliografia
- Anglès, H.: La musique en Catalogne aux Xe et XIe siècles. L’École de Ripoll, dins La Catalogne à l’époque romane: conférences faites à la Sorbonne en 1930, Librairie Ernest Leroux, París 1932
- Gümpel, K.W.: Musica cum Rhetorica: die Handschrift Ripoll 42, "Archiv für Musikwissenschaft", XXXIV, 1977