En contra del que passava als països del llavors anomenat teló d’acer, a Polònia la música mantingué una certa autonomia respecte dels principis estètics del realisme socialista. La riquesa de la vida musical del país (exemplificada en el prestigiós Festival de Tardor de Varsòvia) afavorí l’aparició de compositors joves durant la dècada del 1950. El serialisme que llavors practicaven a Occident els músics d’avantguarda no els suscità gaire interès: els compositors polonesos es caracteritzaren per oferir alternatives senzilles, però molt efectives, a la problemàtica del llenguatge, la forma i el so instrumental. Com a exemple pot servir el contrapunt aleatori de W. Lutoslawski, una utilització de l’atzar en la composició molt menys intel·lectualitzada que l’aportada per P. Boulez o K. Stockhausen. O la gran quantitat de nous efectes instrumentals inventats per K. Penderecki, de gran influència en els compositors postserials. A part dels dos compositors esmentats, que assoliren una fama internacional tan gran com la dels més influents avantguardistes occidentals, altres compositors importants es donaren a conèixer al mateix temps, com ara G. Bacewicz (1909-1969), A. Panufnik, K. Serocki i T. Baird.