La majoria treballaren com a mestres de capella o bé organistes a la basílica de Sant Marc. El primer dels compositors de l’anomenada Escola Veneciana fou el francoflamenc Adriaan Willaert, que ocupà la plaça de mestre de capella de la basílica entre el 1527 i el 1562. La seva activitat com a compositor i com a pedagog donà un impuls definitiu a l’activitat musical de la catedral veneciana fins a convertir-la en un dels centres musicalment més avançats del seu temps. La línia innovadora i progressista de Willaert fou continuada pels seus deixebles Cipriano de Rore i Andrea Gabrieli i pels altres compositors vinculats a l’escola, com Claudio Merulo o, d’una forma molt destacada, Giovanni Gabrieli, nebot d’Andrea. Moltes de les troballes de l’Escola Veneciana tingueren un ampli ressò i una influència molt immediata a tot Europa, especialment en l’obra de compositors alemanys com Hans Leo Hassler i Heinrich Schütz, deixebles directes d’Andrea i Giovanni Gabrieli respectivament. Entre les aportacions més interessants de l’Escola Veneciana cal esmentar la policoralitat, la utilització d’instruments en la polifonia i, en definitiva, l’experimentació sonora. Molts d’aquests aspectes donaren peu a l’adveniment del llenguatge musical del Barroc. En conjunt, les seves aportacions tingueren una gran transcendència en el desenvolupament del madrigal italià de la segona meitat del segle XVI i en la consolidació de les primeres formes de la música instrumental. Nicola Vicentino i Gioseffo Zarlino, ambdós deixebles de Willaert, destacaren per les seves aportacions a la teoria musical del Renaixement. Molt usualment s’han contraposat els procediments avantguardistes de l’Escola Veneciana als més conservadors de l’Escola Romana, que finalment fou influïda per la primera.