El terme també designava un tipus de poema en la literatura de la Baixa Edat Mitjana. És, possiblement, el primer exemple conegut de música purament instrumental a l’Europa occidental. Consta de tres a set puncta o parts, cadascuna de les quals és exposada inicialment amb un final ouvert o imperfecte i es repeteix immediatament amb final clos. En aquesta estructura de repetició, la mateixa parella de terminacions es podia aplicar a diverses unitats, fins i tot a totes. Aquest esquema posa en relació l’estampida amb la seqüència2, tot i que no s’ha pogut precisar cap derivació clara entre aquestes. En Le manuscrit du roi, conservat a la Biblioteca Nacional de París, figuren vuit peces instrumentals monofòniques de la primera meitat del segle XIV titulades Estampies royales, seguides de tres més, dues de les quals amb títol -Danse real i Danse-, d’estructura semblant a les estampides. D’altra banda, un manuscrit italià del final del segle XIV i principi del XV encapçalat pel terme Istampitta, conservat a la British Library, conté un grup de quinze composicions monofòniques sense text amb similar estructura de repetició i final doble aperto i chiuso. Cadascuna d’aquestes peces té títol propi i les set darreres exhibeixen noms de danses, com ara saltarello, trotto o rotta. Aquests fets han provocat la divisió dels estudiosos respecte de si l’estampida era o no una dansa, controvèrsia que encara no s’ha resolt. En un manuscrit del principi del segle XIV apareixen dinou poemes francesos denominats estampies, l’estructura dels quals permet la seva articulació en unitats emparellades que s’adaptarien a aquesta estructura musical, tot i que no hi ha evidència que fossin interpretats musicalment. Això no succeeix, en canvi, amb els poemes provençals trobats amb el nom d’estampida. L’exemple més antic d’estampida és la música del famós poema Kalenda maia de Raimbaut de Vaqueiras (~1150-1207), que el trobador degué escriure per a una estampida que, segons diu la tradició, sentí tocar a dos joglars del nord de França. No obstant això, presenta només tres puncta i únicament dues d’aquestes tenen doble final.
f
Música