S’inicià en la música de molt jove i a tretze anys entrà a formar part de la banda de San Ildefonso en qualitat de cornetí. El 1899 es traslladà a Ciutat de Mèxic, on ingressà al Conservatori Nacional de Música per a estudiar cornetí, orgue i composició. Fou professor d’harmonia i composició en aquest centre (1917-29) i director de l’Escola Nacional de Música (1929-33), del Conservatori Nacional de Música (1934-38) i de la revista "Orientación Musical". Immers de ple en una estètica postromàntica amb influències provinents de la música francesa del final del segle XIX, una de les seves obres més apreciades és l’òpera Edith (1912), clar exponent del Romanticisme tardà. També cal destacar la seva Suite mexicana, estrenada a l’Exposició Internacional de Barcelona (1929).