Vida
Ingressà en la Companyia de Jesús el 1763 i es formà a Madrid. L’expulsió dels jesuïtes el 1767 el portà a Còrsega i després a Itàlia. En un intent de guanyar-se altre cop els favors dels dirigents del seu país, abandonà l’orde el 1769 i s’ordenà de sacerdot. Entre el 1773 i el 1778 estudià filosofia, matemàtiques i medicina a la Universitat de Bolonya i entrà a formar part del cercle d’amistats de P. Martini. Amb la complaença de l’erudit sacerdot italià, inicià la redacció d’una història del teatre musical a Itàlia, en tres volums, titulada Le rivoluzione del teatro musicale italiano dalla sua origine fino al presente, que es publicà per primera vegada entre els anys 1783 i 1786. De l’obra, que tingué molt de ressò, se’n feren diverses edicions i traduccions a les llengües cultes de l’Europa del seu temps. Les seves idees sobre la mútua implicació de text i música generaren una viva polèmica, especialment amb els autors italians, que el veien com un intrús. Passà diverses temporades a Venècia, Roma, Florència i París, i publicà obres sobre estètica i filosofia de la música i també diversos assaigs sobre el ritme.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Batllori, Miquel: Estètica i musicologia neoclàssiques: Esteban de Arteaga, Tres i Quatre, València 1999